DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS 2008

El Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, és una celebració que té lloc anualment amb una divisa: “Els museus són un mitjà d’intercanvi cultural important, d’enriquiment de les cultures, des de la comprensió mútua, la cooperació, i la pau entre els pobles”. El Consell Internacional dels Museus, l’ICOM, des de 1977, proposa cada any un tema a partir del qual convida tots els museus, tenint en compte les tradicions i singularitats de cada país, a organitzar diverses activitats amb motiu del Dia Internacional dels Museus, amb l’objectiu d’apropar les institucions museístiques i els professionals que hi treballen al públic en general, i de sensibilitzar els ciutadans sobre la tasca i els reptes que tenen els museus per esdevindre institucions al servei de la societat i el seu desenvolupament.

El tema del 2008: "Els museus com a agents del canvi social i el desenvolupament"

Itinerari a peu per la marjal de l'Albufera

Dins la línia encetada l'any passat de donar a conèixer la diversitat paisatgística de la comarca, el Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” se suma enguany a aquesta convocatòria proposant un itinerari a peu per la marjal de l'Albufera. Mitjançant un recorregut de 3,5 km pel terme de Silla ens endinsarem des dels inicis de la marjal fins la vora del llac, al motor del Palaco. Es tracta d'una bona oportunitat per a conèixer aquest espai que sovint hem vist quan passem amb el cotxe, però que poques vegades hem tingut l'oportunitat de poder gaudir tranquil·lament, i de conèixer les fases del cultiu de l'arrós que allí es desenvolupa.

L’Albufera de València, inclosa la perifèria de marjal, cobreix uns 223 km², cosa que la situa en primer pla paisatgístic i ecològic. Aquest llac d’aigua dolça està separat de la mar per un cordó litoral o restinga que ha anat formant-se amb els sediments dels rius Túria i Xúquer i amb l’ajut dels corrents marins de deriva, el qual quedaria definitivament tancat fa uns sis mil anys. L’espai entre els ventalls fluvials del Túria i del Xúquer manté l’embassament gràcies als ullals i els escorrims de les nombroses séquies i sequiols que vessen al llac. Dos goles naturals (Perellonet i Perelló) i una artificial (Pujol) mantenen la comunicació del seu cabal amb la Mediterrània, que es controla segons les necessitats dels arrossars.

Dins el territori que abasta el parc natural podem trobar tres unitats paisatgístiques: el cordó litoral de dunes que separa el llac de la mar, fixat per la pineda de la Devesa, la llacuna d’aigua dolça i els marjals, formats per nombrosos tancats de terres periòdicament inundables destinades al cultiu de l’arrós. Abasten extenses partides dels termes municipals de València, Sedaví, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal, Silla, Sollana, Albalat de la Ribera i Sueca amb una superfície d’unes 18.000 Ha. Molts d’aquests tancats han estat guanyats al llac mitjançant les successives bonificacions, realitzades sobretot entre finals del segle XVIII i les primeries del segle XX, on el llac va perdre dos terços de la seua superfície.

Tot considerant els seus valors ambientals va ser un dels primers espais en ser declarat parc natural pel Govern Valencià, mitjançant Decret 89/1986, de 8 de juliol, la qual cosa ha contribuït a aturar la pressió i abusos que en molts casos s'estaven produint sobre el seu entorn.

Dissabte dia 17 de maig, 10 hores.

Acodirem  tots i totes pel nostre conte a les 10 hores al punt d’encontre -marcat en el plànol- situat al port de Silla. Allí coneixerem les característiques d'aquest espai, i partirem amb els cotxes al punt d'inici de l'intinerari situat al camp de tir. Des d'allí farem la marxa a peu on s'endinsarem fins la vora del llac, que podrem contemplant passetjant per una de les seues motes fins tornar de nou al punt de partida per altre camí. L'hora prevista per a acabar l'activitat és a les 13 hores. El grau de dificultat és baix.

Tot i que la participació en l'activitat és llíure i gratuita, convé inscriure's telefonant al museu o per e-mail, amb la finalitat de tindre una previsió del nombre de participants.

Algunes vistes de l'itinerari

“Si és per primavera avançada, el viatger es creuria encallat en el centre d’una quieta llacuna: l’aigua ocupa la inacabable superfície, i únicament la línia prima dels marges i les motes que separen uns predis dels altres i les casetes disseminades trenquen la seva estricta aparença de cristall. Més tard, les plantes espunten, omplen els camps de verd, espiguen, es dauren amb el rigor de l’estiu [...]A principis de setembre se seguen les meses, i després la terra queda en el seu ocre original, deserta, en un repòs que sembla desolació. Un cicle de variacions sobre el mateix paisatge”

 Joan Fuster. Viatge pel País Valencià.

IMATGES DE L'ACTIVITAT